Bled i el seus voltants

Familia, amics ... ja estem a l'equador del nostre viatge, snif, snif.

Ahir un cop més vam seguir les recomanacions d'en John l'amo del green apartment o senyor del Kinder -doncs cada matí obsequia l'Oriol amb un Kinder, que evidentment em menjo jo :-D -. Ens aconsellava visitar un petit poble on hi ha una esglesia "maca".
Uff tenint en conte que no sóm molt de misa, que era diumenge 11h i que a sobre ens van cobrar pel parking la veritat és que la visita va ser un fiasco. Qui va sortir més beneficiat va ser l'hereu que es va menjar un petit suisse esloven d'escàndol!

La segona proposta d'en John, en canvi va ser del tot encertada: Jammik, un poble de quatre cases que ni  tan sols molts eslovens deuen conèixer. Havia estat el poble natal del seu sogre i francament va valer molt la pena. L'encant estava a una esglèsia ubicada al cim d'una petita muntanya de fàcil accès. Comproveu-lo vosaltres mateixos:

L' Oriol va aprofitar per caminar una mica ya que el camí ho permetia i deu ni do, no hi ha qui el pari!!! 

  

 

 

El moment "vaques" va ser graciós, després de explicar-li a l'Oriol que les vaques donen llet ens vam donar conte que aquestes vaques de ubres res de res!!! Falta d'experiència ....

 

 

De baixada vam parar un moment a Kopra, un poblet molt tranquil·let, on es menja molt be i on es fabriquen unes peces de ferro, fonamentals per donar suport a les bases de fusta de ponts i cases de Venècia.

El dinar el vam fer en un altre poble on no vam veure gaire cosa perque l'Oriol va fer la gran marranada, encara no entenem ben be el perqué, però només vam aconseguir que es calmés una estona quan el Marc li va donar el seu entrepà de tonyina, tamany pa de pagès!

La tornada al green apartment, Bled, la vam fer per una carretera secundaria per estalviar-nos les cues típiques de diumenge vespre -ja que és molt turistic-, un cop a Bled vam decidir pujar al mirador del llac. Em vaig decidir a provar portar la motxileta amb l'Oriol a sobre, 15kg (cadira+oriol), i uff amb paciencia i ganes vaig arribar a dalt de tot, on se'm va premiar amb un bon aplaudiment del papa i l'Oriol. A dalt les vistes eren immmmpppprrressssiiiiiooooonnannnattsssss!!! Mireu, mireu.

 

 

 

 

A la arribada a casa encara que anàvem pensant un una bona dutxa, en John ens va convidar a fer una cervesa al seu jardí, va ser genial. Música de jazz de fons, espelmes, una cervessa i una interessant conversa amb una parella de Gales de 18 i 20 anys que estàven descubrint Europa -nosaltres vam descubrir que no tenim ni papa d'anglès "de gales"- i amb en John que ens va relatar alguna historia sobre filosofia de la vida i com es va viure tot plegat la guerra aquí.

Arrel d'aquesta conversa vam estar fent una ullada per refrescar com havia anat tot el conflicte Iugoslau, només us faig cinc cèntim sobre la guerra de la independència d'Eslovènia o Guerra dels 10 dies que va tenir lloc al 1991 i que aparentment va ser molt lleu en comparació a la de Croacia, Bosnia-Herzegovina, etc.
Us passo un link de wikipèdia, per si a algú li interessa.
http://es.wikipedia.org/wiki/Guerras_Yugoslavas


(...)

Avui, a les 7 am el Marc ja hi era al menjador jugant amb el pocoyo, cosa que l'ha marcat per la resta del dia i és que aixó de que voliem estar de vacances per dormir no deixa de ser una cosa impossible.
Be el tema és que a les 10h ja estàvem tots preparadissims amb esmorçar, dinar, benerar i casi sopar tot enllestit! Es lo que hay!

Hem anat fins Bohinj, on hi ha un altre llac de les característiques del de Bled però molt més alpí i sense cap gran hotel a la vora. Aquest destí ens el va aconsellar molt especialment en David Rus, excompany de Wolters-Kluwer, eslové i un bon amic. Gràcies David pels teus consells!!
Be al que anava, hem anat directes al telefèric, que aqui diuen Gondola, que ens portava cap a dalt d'unes muntanyes que envolten el llac de Bohinj per tenir-ne un altre punt de vista.

 

 

 

En arribar no hem pogut veure masses coses perque hauriem d'haver pujat la cadireta però hem improvitsat una petita passejada i ens hem dedicat a mirar formigues i pinyes.

Un cop al llac, hem fet un picnic en una platjeta natural del llac on els nois han pogut fer una bona siesta, especialment el Marc que a més tenia alguna petita molestia a l'estòmac, res important. Jo aleshores m'he dedicat a no fer res, que ostres feia temps que no ho "feia" aixó i ostres és una passada!!!!

Aixó si després la juerga ha continuat i auuu a caminar una mica més; ens quedava per visitar la cascada de Savica allà mateix. Ha estat un recorregut molt fàcil amb escales fetes i tot, així que per solidaritat amb la panxa del Marc m'he oferit a tornar a portar la motxileta; ja ja ja, està be eh!! us ho recomando.

I be aquest ha estat el dia d'avui, d'hora a casa, més siesta, soparet lleuger i com no: estelada penjada al balcó preparada per demà donar suport a la gran manifestació. Encara que no hi poguem ser-hi, ho farem online través d'una plataforma virtual on molts catalans arreu del món donen el seu suport.

Apa familia i amics, feliç diada a tots!

Marc, Oriol i Roci