Coves, vall de montsicar i Ljubljana

Últims dies a Slovenia,

ja sabeu que el Marc té una certa afició a la meteoriologia cosa que ens ha vingut molt be aquests dies per planejar el nostre itinerari per la encantadora Slovenia.

Afortunadament el bon temps ens ha acompanyat pràcticament al llarg dels nostres dies aquí i dic pràcticament perque el dimecres a la tarda i el dijous hi havia pronòstic de pluges així que vam adaptar el planning a la previsió. Dimecres a la tarda vam fer panxing a casa, siesta, jugar amb el pocoyo, café a sota casa, i sopar d'hora.

Dijous era el dia perfecte per anar a visitar un parell de coves, molt properes entre elles, i disfrutar un cop més de les marevelles naturals d'aquest petit pais, mentre pluvia a la superficie.

A les 8:50 ja estàvem en marxa camí de Scokjan, les primeres coves, reconegudes per la UNESCO i per tant infotografiables així que so sorry pero no tenim cap foto per mostrar-vos. La sensació dintre de la cova era molt forta es tractava d'un gran forat subterrani d'una alçada d'uns 60 metres creat pel riu Reka on les parets estaven plenes d'estalactites i estalacmites. La temperatura és constant durant tot el recorregut, 12 graus. És una cova mítica per practicar espeleologia. Era com passejar per un museu casi a les fosques. L'Oriolet es va comportar com un autentic espeleòleg des de la seva cadireta, mirant per tot arreu i tocant les protegides estalacmites, upps. La visita a les coves ens va portar un parell d'hores així al sortir vam anar a dinar al restaurant de les altres coves, Postojna Caves.

Aquestes altres coves són força més conegudes en la regió, ens vam donar conte de seguida per dos motius: la gran quantitat de turistes que hi havia i la clavada en la entrada: 24€ per cap! Tot sigui dit, realment ho valen. Scokjan Cave es a Barcelona, el que Postojna Cave es a Nova York. Impressionant!!

El tram obert al públic és de 6km, dels quals només 1,5km es fan a peu, la resta es fa en una mena de tren descobert molt divertit. Aquí ens vam haver d'abrigar encara més, la temperatura era de 10 graus.
A part de ser una maravella en quant a la multitut de sales plenes de estalactites, estalacmites, columnes, vels, i no se quins altres termes tècnics es veu que aquestes coves han estat escenari de multitut d'events musicals i socials al llarg de tots els temps. Hi ha una sala anomenada dels candelabros on hi ha tot un conjunt de llums fetes amb vidre de murano venecià on havien tingut lloc balls de la alta societat eslovena, o be una altra sala on la acústica és tan bona que sovint es fan concerts de música alternativa.

Aqui no vam tenir problema per fer fotos: 

 

 

 

 

 

 

El dia el vam acabar fent una visita ràpida al Castell medieval de Predjama (1500 i pico), molt maco també:

 

(...)

Penúltim dia, curiosament comencem a parlar en passat de les vacances a Eslovènia! Es nota que comencem a tenir el cap més en casa que aquí ... pero només ens dura una estona. Arribem a la Vall de Montsicar a mig matí, ja no plou però la temperatura ha baixat considerablement, pel meu gust, jo abrigo a l'Oriol i el Marc li va treien capes ...

No cal mencionar un cop més que el recorregut era preciós, com podeu veure.

El dinar el vam fer en aquell mateix poble, sóc incapaç de recordar el nom - és el Marc qui aconsegueix memoritzar aquest seguit de k, f i j - i com que ara dorm doncs no us ho puc dir, el tema és que vam menjar de luju. Una crema de bolets de primer i truita al forn de segon. Aquí la truita és el plat estrella, és molt freqüent veure al mig dels rius gent pescant-les. Jo sempre dic que no te mèrit pescar a aquestes aigües, són tan transparents que veus venir a les truites a kilometres! Per postres una cosa típica impronunciable que era una mena de pestinyo farcit de poma al forn amb mel i sucre glas, ummmm
Per cert, l'Oriol es va animar i va tastar la crema i el peix amb coberts de grans! És un fiera!
Els últims dies havien estat tant intensos que la tarda la vam passar a casa, els uns dormint i els altres llegint i descansant.

(...)

Avui últim dia, teniem una cita al pis d'abaix. En John ahir ens va convidar a un esmorçar, és un home encantador. Tenim la sensació de que té una mica de nostàlgia quan ens veu, sempre ens parla de quan el seu fill de 23 anys era petit. I no para de dir-nos que l'Oriol "is very luchy", que se li veu molt feliç ...



Aquí el teniu, no se com s'ho fa però cada dia ens porta una joguina nova per l'Oriol! L'esmorçar era de luju, café, refresc de menta casolà, donuts amb melmelada, pernil i formatge de cabra, torrades, melmelada de pressec i mora ... acompanyats per la seva amigable conversa. Avui ens ha explicat el seu pas per Lloret de Mar quan es va graduar amb 25 anys en la epoca franquista!!! És un fenómeno a més cada dia ens diu alguna paraula en català i castellà: Victòria o morir, Blanca Paloma, Helados varios, queso, hasta luego ... ja ja ja fa molta gràcia!

La resta del dia la hem passat a Ljubjana, a mi em venia molt de gust, fer una mica de ciutat. És que us asseguro que aquesta ciutat m'ha deixat encisada.

A més avui celebraven el dia de la moda: The Fashion Day Out patrocinat per Cosmopolitan i Compeed, total!! I noiesss, lo prometido es deuda. No volieu una foto dels nois eslovens:

 

 Encara que jo n'he trobat dos de més guapus:


 



Familia, amics ... fidels seguidors gràcies un cop més per acompanyar-nos sempre en els nostres viatges, les nostres aventures. Els vostres comentaris, les vostres visites són el motiu per mantenir viu aquests blogs i a l'hora fer-nos sentir més aprop de casa.

Fins la propera!

ORIOL, MARC I ROCI