Llac de Bled, vespre a Ljubljana i Vintgar

Hola a tots o com diuen aquí "dober dan",

ens vam quedar a la vispera de la Diada, aquell matí Bled es va aixecar amb un sol i una temperatura primaveral. Tot i que el Llac de Bled l'haviem visitat en varies ocasions, el tenim molt aprop de l'apartament, encara no haviem decidit endinsar-nos a les seves calmades aigües.

Aquí és molt típic anar fins a la illa del llac en les barques típiques i rústiques de la zona anomenades pletnes. Vindrien a ser les góndoles venecianes perque són portades per experts capitans. 

 

 

 

 

 

L'Oriolet, com era d'esperar va disfrutar moltissim a la pletna

 

Com deia abans les aigües d'aquest llac són del tot tranquil·les, doncs es tracta d'un llac d'aigües subterrànies, és a dir no hi ha cap entrada/sortida natural visible. De fet els eslòvens, a qui no se'ls escapa cap detall tenen creat tot un sistema de grans filtres que permeten que la qualitat de l'aigua sigui excel·lent. A més l'ecosistema aquatic d'algues manté practicament durant tot l'any una temperatura apta per banyar-se. A l'estiu l'aigua pot estar a 26 graus cosa que fa que molts eslovens facin servir aquest llac com una piscina pública.

 

El llac te una fundaria màxima de 31 m en el punt de més profunditat i al llarg de l'any canvia de color, virant per diferents tons de verd fins a marró, segons la proliferació d'algues.

Altra qüestió interessant relacionada amb el llac és una llegenda sobre una campana. Curiosament el Marc i jo un dia vam veure un documental on es parlava d'aquesta llegenda. Mai més ens vam enrecordar d'ella ni del lloc on era: Bled. Diu la historia que en les nits de pluja intensa una campana que va acabar al fons del llac encara sona. 

http://www.viajandocon.es/ANIMALES/ESLOVENIA/Eslovenia-leyendas.html

Un cop a la illa, l'Oriol va pujat tot sól casi la totalitat de les escales fins a la plaça de l'esglèsia, us asseguro que l'esforç que va fer el va fer parar en un parell d'ocasions, però finalment ho va aconseguir!

 

 

 

La tornada es veu que no va ser del tot interessant i l'Oriol és va quedar fregit als meus braços. Oportunitat que no va desaprofitar el nostre paparatxi. Per cert, observeu que l'Oriol anava del Barça, 11 de setembre!!

Al migdia vam descansar una mica, per més tard anar a passar la tarda i vespre a Ljubljana. Haviem llegit que la ciutat tenia molt d'encant a la nit, i sincerament qui ho digués tenia tota la raó del mon.

 

Ljubljana a la nit, és una ciutat sofisticada, elegant, jove i pacífica. En tot moment ens va acompanyar una sensació de benestar molt agradable. Ho vull recalcar perque sovint et pots trobar grans urbes que a les nits es transformen en llocs inòspits i sospitosos. Doncs no és el cas. El centre està ple de restaurants i bars de copes amb musica càlida i enlluernats amb espelmes. Continuament et creuaves amb turistes i autòctons amb molta classe, podriem dir que és una ciutat molt trendy!

 Nosaltres per sumar-nos vam fer una bona copa de vi amb un brindis: pel que pugui venir.

(...)

L'endemà ens esperava un canvi de rumb. Muntanya novament. Vintgar, és el nom d'unes gorges que no es poden deixar de visitar. El pronòstic del temps no era gaire bo, a partir de mig matí pluges, que s'allargarien fins al dijous. Efectivament, de seguida vam notar una baixada de les temperatures i una grisor sospitosa. En arribar a Vintgar i començar a caminar, vam descobrir que haviem tingut molta sort.

Les condicions meteorologiques havien creat una boirina a pocs centímetres de la superficie del riu i creaven un escenari segurament dificil de trobar.

 

 

 

 L'Oriol un cop més es va comportar com un gran viatger!
 

Gràcies Oriolet per adaptar-te tant als papes, ens encanta veure com disfrutes, com rius i com aprens.

Familia, fins el proper post ... us asseguro que promet!